El blog de salud de Clínica Dental Marín

En Clínica Dental Marín, no solo se preocupan de tu salud dental.

Ya podéis leer su artículo sobre salud mental, muy interesante. En Clínica Dental Marín, apuestan por ayudarte a que tengas una vida saludable siempre a tu lado.

TOC O BOGERIA

'Haig de donar tres cops a la porta abans de sortir', 'Necessito caminar pel carrer evitant trepitjar les línies del paviment', 'Haig d'aguantar la respiració durant deu segons abans de començar a escriure'. Aquests són diferents pensaments que recorren la ment de més de 100 milions de persones mundialment, els quals pateixen Trastorn Obsessivocompulsiu, o comunament conegut com a TOC.

Segurament hauràs sentit el nom de Leonardo DiCaprio o David Beckham, aquestes duescelebritats, són alguns dels molts exemples de persones que lluiten contra aquest trastorn mental.

Segurament, vostè s'ha qüestionat: hauré apagat el llum de casa?, o contrauré alguna malaltia perquè m'he assegut en els seients del metro? Aquestes esporàdiques preguntes són comunament realitzades per la majoria de la població, concretament, segons els experts, pel 90% dels habitants, però, al seu torn, aquests mateixos dubtes, per a les persones que pateixen Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC), es converteixen en un infern de sofriment. Aquests són tan greus que interfereixen en la vida diària de l'individu. El TOC és un dels trastorns mentals més incapacitants segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i al mateix temps s'associa amb una deterioració de qualitat de vida per a
l'individu. Això és degut al temps diari invertit a aquestes obsessions i compulsions, les quals fan inhibir la realització d'activitats importants per a la persona. Però, què és exactament això?

El Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn mental crònic, el qual és caracteritzat per un patró de pensaments, imatges o idees involuntàries, irracionals i recurrents que l'individu és incapaç de dominar i evadir de la ment, conseqüentment, això fa que alts nivells
d'estrès i ansietat acabin acaparant el control de la persona, portant-la a realitzar una sèrie de rituals repetitius anomenats compulsions per a neutralitzar aquest malestar provocat per les obsessions.

Normalment, les persones tendeixen a relacionar erròniament aquesta patologia amb les fòbies, manies o supersticions, però encara que tinguin una estreta similitud, són afeccions totalment diferents. D'una banda, les supersticions són creences sense sentit o explicacions
que atribuïm a determinats esdeveniments amb la finalitat d'alterar el nostre destí, positivament o negativament. En canvi, el TOC a diferència de les supersticions, aquest produeix un trastorn psicològic i psicosomàtic reduint la capacitat de vida social i laboral, on interfereixen les alteracions procedents del Trastorn Obsessivocompulsiu.

No obstant això, cal afirmar l'existència de diferents tipus de TOC, ja que, en general, aquest tendeix a ser relacionat amb la neteja i l'ordre. Però en aquest extens àmbit del TOC, es troben sorprenentment 10 tipus de Trastorn Obsessivocompulsiu, entre els més comuns estan el TOC de contaminació, ordre, comprovació, repetició i el d'aritmomania, la qual consta en el comptatge constant. Aquests poden romandre permanents o anar canviant amb el temps.

Després d'haver llegit tot això estaràs pensant: quina és la real causa d'aquest tempestuós trastorn? Aquesta és la pregunta que molts especialistes s'han plantejat, ja que, actualment, encara es desconeix el motiu exacte. Però sí que s'han observat diversos factors que poden arribar a generar això. Aquestes són per causes biològiques, genètiques i ambientals, com per exemple, traumes, abusos o situacions greus.
Les causes biològiques que s'han trobat es redueixen al mal funcionament d'un neurotransmissor, comunament conegut com a serotonina. Aquesta, a part de ser coneguda com 'l'hormona de la felicitat', també controla la transmissió d'informació entre neurones, procés el qual, els individus amb TOC segreguen amb menor rapidesa, fent que els pensaments i impulsos intrusos no es filtrin correctament, per tant, es produeix una repetició constant d'uns certs comportaments i accions. A més, un altre dels factors biològics que s'han observat són els canvis estructurals del cervell de les persones amb aquest trastorn, com el nucli caudat, tàlem i el còrtex orbital.
També s'han mostrat evidències de factors genètics que influeixen al desenvolupament d'aquest, però es desconeix quins gens són els implicats. Per consegüent, la descendència d'un individu amb Trastorn Obsessivocompulsiu té més probabilitats de desenvolupar-lo, ja
que és més vulnerable, encara que no significa que ho patirà.
L'últim factor que s'ha vist embolicat són els ambientals o situacions de gran estrès i traumàtiques. Alts nivells d'ansietat viscuts per esdeveniments devastadors, poden actuar com a desencadenants d'aquest trastorn. Per exemple, abusos, divorcis, morts o educacions molt rígides poden disparar la presència de TOC en un individu.

I la cura a aquesta malaltia? Actualment, no existeix. Però no cal alarmar-se davant això, ja que hi ha diversos tractaments, els quals poden ajudar a reduir l'aparició del TOC. El més efectiu és la teràpia cognitiva conductual anomenada exposició amb prevenció de resposta.
Aquesta es caracteritza per ajudar la persona a afrontar les seves obsessions evitant la realització de les compulsions, que els individus utilitzen per a reduir l'ansietat. Altres tractaments són: teràpia farmacològica, psicoteràpia i neurocirurgia, el qual es fa servir en casos molt extrems.

Finalment i per a concloure, respongui vostè mateix a la pregunta: ara mateix sé algun aspecte sobre aquest tema que abans no sabia i m'ha impactat en llegir-lo? Majoritàriament, per estudis que he realitzat, la seva resposta serà afirmativa, la qual cosa reflecteix un gran desconeixement de la societat sobre aquesta sinistra malaltia mental. El TOC és considerat un dels trastorns més amagats que existeixen, a causa de la vergonya que els individus que pateixen d'aquest posseeixen, la qual no succeiria si hi hagués un extens coneixement d'aquest trastorn.

Leire Calvo Marín